Rojava, el Kurdistan sirià, amb una
població a prop de 5 milions de persones, havia sigut l’única regió
estable des del començament de la guerra civil a Síria el 2011. El 2013
es declara regió Autònoma Democràtica, formada per 3 cantons (Efrîn,
Cizîre i Kobanê). Una confederació de kurds, àrabs, siríacs, arameus,
turcmans, armenis i txetxens es forma i la persegueixen una vida comuna
en la recerca de la pau i l’estabilitat.
La constitució signada a Rojava proclama un nou contracte social, basat en la convivència i l’enteniment mutu entre totes les parts de la societat. Es protegeix els drets humans i les llibertats fonamentals i reafirma el dret del poble a un estat d’autodeterminació.
Daesh (o Islamic State, IS) forma el seu califat a la regió i intenta trencar aquest sistema en desenvolupament amb atacs al cantó de Kobanê des de 2014, ja que Kobanê és un punt estratègic per l’accés a Síria per estar a la frontera amb Turquia. Aquesta envestida no va tenir èxit i Daesh va continuar la seva envestida al Kurdistan iraquià, a Shengal, a l’agost.
Més tard, el 15 de setembre de 2014, Daesh comença un atac massiu contra les aldees del cantó de Kobanê, entrant finalment a la ciutat. Va matar i desplaçar 200.000 kurds en una campanya de dos dies.
Amb l’alliberament de la ciutat no es pot considerar acabat el conflicte a Kobanê. En primer lloc el cantó de Kobanê està format per més de tres-centes poblacions. Gairebé totes són en mans dels islamistes encara. A l’oest de la ciutat les YPG/YPJ ja han iniciat operacions per a recuperar-ne algunes (Memît, Termik, Gulmit).
En segon lloc hi ha la qüestió de la reconstrucció. Excepte la part nord-oest, la resta de la ciutat és en runes. Caldrà un esforç enorme per a reconstruir-la. Finalment hi ha la qüestió dels refugiats. A Kobanê hi havia originàriament 60.000 habitants però just abans del setge va arribar a estar poblada per 300.000 persones. Actualment hi ha una xifra similar de refugiats al Kurdistan turc, principalment a Suruç i Urfa. Esperen tornar a la seva llar però no hi ha recursos per a fer-ho sostenible i reconstruir la ciutat. En aquest marc caldrà continuar desenvolupant el projecte autogestionari del confederalisme democràtic.
La constitució signada a Rojava proclama un nou contracte social, basat en la convivència i l’enteniment mutu entre totes les parts de la societat. Es protegeix els drets humans i les llibertats fonamentals i reafirma el dret del poble a un estat d’autodeterminació.
Daesh (o Islamic State, IS) forma el seu califat a la regió i intenta trencar aquest sistema en desenvolupament amb atacs al cantó de Kobanê des de 2014, ja que Kobanê és un punt estratègic per l’accés a Síria per estar a la frontera amb Turquia. Aquesta envestida no va tenir èxit i Daesh va continuar la seva envestida al Kurdistan iraquià, a Shengal, a l’agost.
Més tard, el 15 de setembre de 2014, Daesh comença un atac massiu contra les aldees del cantó de Kobanê, entrant finalment a la ciutat. Va matar i desplaçar 200.000 kurds en una campanya de dos dies.
Amb l’alliberament de la ciutat no es pot considerar acabat el conflicte a Kobanê. En primer lloc el cantó de Kobanê està format per més de tres-centes poblacions. Gairebé totes són en mans dels islamistes encara. A l’oest de la ciutat les YPG/YPJ ja han iniciat operacions per a recuperar-ne algunes (Memît, Termik, Gulmit).
En segon lloc hi ha la qüestió de la reconstrucció. Excepte la part nord-oest, la resta de la ciutat és en runes. Caldrà un esforç enorme per a reconstruir-la. Finalment hi ha la qüestió dels refugiats. A Kobanê hi havia originàriament 60.000 habitants però just abans del setge va arribar a estar poblada per 300.000 persones. Actualment hi ha una xifra similar de refugiats al Kurdistan turc, principalment a Suruç i Urfa. Esperen tornar a la seva llar però no hi ha recursos per a fer-ho sostenible i reconstruir la ciutat. En aquest marc caldrà continuar desenvolupant el projecte autogestionari del confederalisme democràtic.
 |
| Foto cedida per Joakim Medin (http://joakimmedin.se/) |
